«Perquè mentre llegia tota aquesta xerrameca, els mitjans de comunicació de tota Europa es feien ressò de que el màxim tribunal de la Unió Europea acabava de clavar una plantofada de campionat al Parlament Europeu per haver actuat amb total i absoluta parcialitat quan va aixecar injustament les immunitats dels tres eurodiputats independentistes el 2021, inclosa la del president a l'exili, Carles Puigdemont. Una sentència que és un 'fins aquí', un 'fins aquí' jurídic que no només anul·la per primera vegada una decisió del Parlament Europeu, un suplicatori, sinó que fixa -?i atenció, perquè ho fa amb el tema de la repressió a l'exili català- un nou paradigma d'imparcialitat europeu. Un estàndard d'imparcialitat que deixa totes les institucions espanyoles, si m'ho permeten, amb el cul a l'aire. El poder judicial, l'administració electoral, el Govern, el mateix Govern, els serveis d'intel·ligència, la policia, Hisenda. I també retrata aquest Parlament retrata l'anterior presidenta i la seva notable, notòria imparcialitat i també deixa en evidència debats com els d'avui. La sentència, a més a més d'un 'fins aquí' jurídic, és un 'fins aquí' polític. Marca un límit a la utilització que han estat fent tots els partits polítics espanyols de les institucions europees per fins il·legítims, per fins partidistes. Els magistrats europeus posen negre sobre blanc que la causa contra els independentistes catalans, que la causa contra el president Puigdemont és una causa política i que no pensen permetre que Espanya capturi les institucions europees com els partits que vostès representen han fet amb les espanyoles.»

Fragmento 2 de 4 de esta intervención.