«Gracias, presidenta. Señora ministra, vamos a hacer un poco de parlamentarismo de verdad, porque lo que hasta ahora estamos escuchando es porquería, es auténtica por-que-ría. (Protestas.-Aplausos). M'agradaria que un dia m'acompanyés a fer el viatge de Tarragona a Barcelona en Rodalies. El senyor Félix sap de què li parlo perfectament. A Catalunya hi ha gent que cada matí surt de casa i pensa: 'Arribaré a la feina? Avui també em deixarà tirat al tren?'. Això no és una anècdota, és la vida de milers de persones. Parlo de Rodalies i Regionals. Trens que no passen, retards eterns avaries, andanes plenes i vagons on vas enganxats als altres com si anessin en un tren de bestiar. Però això no és nou. El que sí és nou és que han passat del caos al col·lapse més absolut. Quan et quedes tirat a una via o a una estació, no tens cap control de res. Senyora ministra, agafar un tren a Catalunya es patir ansietat, angoixa, nerviosisme, estrès i frustració. Hi ha gent que surt de nit, gent que arriba a casa esgotada perquè, a més de treballar, ha hagut de lluitar per arribar a la feina. I això no és normal perquè a la feina ningú et pregunta: 'Tranquil, es Rodalies'. Et diuen: 'Ja tornes a arribar tard?' i vas acumulant avisos i la sensació que el teu lloc de treball, el teu petit negoci, penja d'un fil.»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.