«Aquesta és la tesi fonamental, de tal manera que un autònom que cotitzi per ingressos reals, i si cotitza poc l'Estat o el sistema de pensions ha de compensar perquè tingui una pensió suficient que li permeti viure. Si tenim això, un autònom ha de tindre les mateixes prestacions socials que té un treballador del règim general. És a dir, ha de tindre el que és l'atur de l'autònom. Seria el cessa d'activitat. Ha de ser igual que el règim general. Ha d'haver un atur per a aquest treballador que no pot continuar l'activitat. Si un treballador del règim general té un subsidi per a majors de 52 anys, un autònom també ha de tindre aquest subsidi per a majors de 52 anys si cessa l'activitat. Si els treballadors de règim general tenen permisos de malaltia per defunció, etcètera. Un autònom que cotitza el que li toca, i que és just, tindrà també les mateixes prestacions. I d'altra banda, l'altra cara de la moneda són els impostos. Els impostos també han d'estar a l'alçada del que realment guanya aquell autònom. I això és fàcil. Avui dia hi ha maneres de creuar les dades entre la Seguretat Social i entre la fiscalitat, que podrien donar-nos aquest número per fer uns impostos que siguin realment justos i unes cotitzacions injustes. A nivell de fiscalitat també és veritat que, una vegada calculats els ingressos reals, doncs un treballador autònom que té una petita botiga, que té problemes per arribar a final de mes, repeteixo si s'ha calculat bé els ingressos reals. És a dir, si es treuen, per exemple, els restaurants, els quilometratges que fan per no fer la feina. És a dir, que realment quedin nets aquells diners, doncs una vegada tinguem això net, aquella persona ha de pagar a partir d'aquests ingressos, doncs molt menys del que paga en aquests moments. I a canvi d'això, el que demanem és que l'impost de societats o l'impost de grans empreses, l'import de multinacionals pugi als 4 o 5 punts més que hagi de pujar per poder compensar aquesta diferència que hi ha amb la baixada d'impostos d'aquells autònoms que realment tenen dificultats per arribar a final de mes i que estan sobrefiscalitzats, per dir-ho d'alguna manera, respecte a aquells altres que no ho són.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.