«Això té a veure també amb els àmbits de la participació, amb els àmbits de la creació de ciutadania. S'han posat, de fet, aquest debat està sent un debat general sobre joventut i està bé que ho sigui perquè es porta poc en aquesta cambra. Els hi he de dir que avui és segurament el pitjor dia per a mi per fer aquest debat. Lamento dir que precisament avui han mort cinc nanos, cinc adolescents entre 14 i 18 anys a Manlleu. És un lloc molt proper on jo visc, i la veritat és que estic devastada i voldria acompanyar les famílies, acompanyar l'alcalde, acompanyar tota la comarca, i de fet tot Catalunya, en el dolor que senten. Però, és i per això crec que és just i és necessari dir que avui és un símptoma del que ens està passant. Aquests nanos havien trobat un espai on reunir-se un espai de llibertat, un espai de socialització que nosaltres no som capaços de donar-los. I és sobre això sobre el que hem de reflexionar. Quin missatge estem enviant a la joventut? Un missatge de desesperança i quan aquesta desesperança es cristal·litza, un missatge d'odi, un missatge de divisió. En lloc de dir 'la participació ha d'estar amb els teus iguals al participar de llocs com els caus, com els esplais, com els clubs esportius, com les associacions de barris'. Això és el que dona sentit de comunitat. Necessitem una joventut ben informada, no sistemàticament inoculada d'odi, sinó una joventut que es pugui apropar als temes que tractem en aquest Parlament. Perquè efectivament, quan diem quines lleis hauran de ser avaluades, jo els hi avanço: totes, perquè de tot en d'opinar, perquè estem fent l'Estat, que després ells viuran i ells gestionaran. Han de poder opinar sobre habitatge, òbviament, i el seu impacte és evident sense que jo els hi hagi d'explicar res. Però també sobre salut, també sobre educació. A Catalunya tenim una vaga de docents i el malestar dels docents fa molt de temps que se'ns està expressant. Paraules que tenen unes diferències que les fan inassolibles per a la pròpia docència. Uns problemes estructurals que hem de resoldre i a més de fer de docents, fer de pares i mares de les criatures. I assistim impàvids a tot això.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.