«Sabem que tenim el 34 % de la població infantil en risc de pobresa. Estem intentant fer un pacte d'Estat. Hi ha partits que sistemàticament se'n desmarquen. D'acord. És la seva opció. Però el que no podem és tancar els ulls a la realitat. Què en surt d'una infantesa amb pobresa? Què en surt? En surten ciutadans que tinguin ganes de contribuir? En surten ciutadans que tinguin ganes d'opinar, de formar part del comú? O ens surt gent desesperançada i que no sap a qui donar la culpa de tot això? I qui ho farà? El que ha vingut després que ell, el que és més pobre que ell. Jo no sé si vostès són conscients, o som tots plegats conscients, de la transcendència de la formació de la personalitat en aquest moment. La joventut es passa, però allò en què t'has transformat queda. Queda per sempre més i, per tant, la garantia d'espais de participació i d'informació veraç és la garantia d'una ciutadania ben informada que sàpiga participar, que es prengui com a propi allò que és col·lectiu. La percepció que tots plegats podem fer millorar la seva vida és indispensable en el dia a dia, perquè som animals socials. Per tant, probablement és un anunci publicitari del Govern. Probablement el Ministeri de Joventut, lamentablement, és dels que menys hi pinta. Probablement està molt mal dotat i, indubtablement, les competències de joventut són exclusives de la Generalitat de Catalunya, però això no treu que el compromís que nosaltres hem de tenir amb els nostres infants i joves és essencial perquè la modificació del Codi Penal que després ens proposaran té a veure amb ells. Algú els hi ha preguntat? La derogació de la Llei Mordassa tenia a veure amb la capacitat de participació i de manifestació. S'ha fet? No, no s'ha fet. No som capaços de parlar dels temes fonamentals.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.