«Moltes gràcies, presidenta. Massa sovint veiem com la condició humana acredita la seva capacitat pràcticament infinita de mostrar-nos la seva maldat. De mostrar-nos com determinats individus de la nostra societat no tenen cap mena d'escrúpol per aprofitar-se de les desgràcies, dels patiments, dels moments difícils dels altres. I el tema de debat d'avui n'és un clar exemple. Que una empresa de préstecs ràpids i d'interès abusiu s'aprofiti que una persona passa per un mal moment, és evident que és un fet ja totalment reprovable. Que ho faci, a més a més, amb una estratègia prèviament premeditada per generar-li un major endeutament i una major angoixa i així poder extreure-li més recursos i, fins i tot, portar-lo a la ruïna personal és totalment inadmissible. Per tant, és evident que cal posar-hi solució. Regularitzar aquests préstecs i introduir aquestes empreses dintre del sistema de supervisió de vigilància i de punició del sistema públic. Un registre clar, una norma clara i una fiscalització clara que garanteixi als ciutadans un marc normatiu que els hi permeti defensar-se com cal. Però la pregunta també és: si la situació és tan greu- que ho és-què hem fet fins ara, senyors del Govern? Per què no van impulsar una iniciativa just arrencar la legislatura? I, per tant, unes preguntes si no estarem de nou davant d'un acte de propaganda electoral per quedar bé i prou. I la resposta a aquesta pregunta és evident que sí, només cal veure que aquesta iniciativa és un text que no té cap capacitat normativa. Cap ni una.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.