«Ministra, per molt que ho negui sap perfectament que la seva llei de gestió directa de la salut pública posa en risc el model sanitari català, un model on la col·laboració públic-privada, públic-social no és excepcional, és estructural. El 65 % dels serveis que ofereix el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya surten d'aquesta col·laboració i, gràcies a això, els 8 milions de catalans tenim accés a una xarxa de més de noranta hospitals, a banda dels 8 de gestió directa de l'ICS. I avui, gràcies a això, els nens i les nenes catalans, per exemple, són atesos a l'Hospital de la Vall d'Hebron, però també a l'Hospital Sant Joan de Déu, de titularitat privada dins del SISCAT. La seva llei suposa una greu ingerència competencial perquè Catalunya mana en la seva organització sanitària. Dit d'una altra manera, ni vostè ni cap ministre espanyol té res a dir en com s'ho fa Catalunya per garantir una bona qualitat assistencial. Pretenen fer marginal la col·laboració públic-privada que només accepten si els hospitals públics no tenen prou mitjans per donar servei. I encara més, pretenen decidir a Madrid si un concert es justifica o no a Catalunya.»

Fragmento 1 de 3 de esta intervención.