«Miri, aprovar la seva llei tindria com a efecte secundari el desmantellament del model sanitari català. El que per a vostès és una excepció, per a nosaltres és la història del model sanitari català, construït fa segles des de l'esforç de la societat civil, fent xarxa de centres públics i privats per al benefici de tothom. Senyora ministra, està obsessionada, ho hem tornat a veure, en controlar des del Ministerio el que correspon a l'Assemblea de Madrid la gestió sanitària del govern Ayuso. Però els efectes secundaris de la seva obsessió no els ha de patir Catalunya. Deia dilluns que un medicament amb molts efectes secundaris s'ha de treure del mercat. Doncs això farà Junts: treure del mercat una llei on el principi actiu és ideologia i no sentit comú. No perdi més temps amb aquest 155 sanitari i dediquis a resoldre els altres conflictes que ha provocat, com la vaga de metges. I si de debò vol ajudar a Catalunya, col·labori en acabar amb l'infrafinançament que pateix. Ministra, por mucho que lo niegue, sabe que su ley de gestión directa de la sanidad pública pone en riesgo el modelo sanitario catalán, un modelo donde la colaboración público-privada, público-social, no es algo excepcional, sino estructural. El 65 % de los servicios que ofrece el Sistema Sanitario Integral de Utilización Pública de Cataluña emanan de esta colaboración y, gracias a eso, los 8 millones de catalanes tenemos acceso a una red de más de noventa hospitales, además de los ocho de gestión directa del Instituto Catalán de la Salud. Y, gracias a eso, hoy en día, los niños y niñas catalanes, por ejemplo, son atendidos en el Hospital del Vall d'Hebron, pero también en el Hospital de Sant Joan de Déu, de titularidad privada, pero dentro del SISCAT.»

Fragmento 2 de 3 de esta intervención.