«En definitiva, avui, però, debatem una proposició que, en termes generals, en els números de proposició concreta podem compartir, no en l'exposició, que van destinades a incrementar el parc assequible perquè és necessari; reforçar l'habitatge públic, que és imprescindible; reduir l'IVA, la compra per a l'habitatge habitual, que ens sembla peremptori, però algunes de les mesures o bé conculquen competències catalanes i Junts mai validarem recentralització encobertes o bé no són del tot encertades en la seva concreció perquè proposen algunes rigideses que nosaltres no compartim. Per exemple, que tot el sòl públic de l'Estat es destini exclusivament a habitatges de lloguer assequible. Nosaltres compartim l'objectiu d'ampliar el parc assequible, però limitar-ho tot a una sola fórmula no la veiem òptima. També hi ha d'haver habitatge de venda protegida. També cal construir edificis col·lectius per a emergències socials o habitatges dotacionals per a gent gran i així alliberin el seu habitatge al mercat, o residències d'estudiants que redueixin la pressió sobre el parc ordinari en ciutats universitàries. La política d'habitatge no és una consigna, és un sistema molt complex que exigeix flexibilitat, seguretat jurídica i cooperació amb el sector privat. El problema de fons, que és el de l'oferta insuficient, demanda davant d'una demanda creixent, no es resol amb més rigidesa, es resol amb més inversió per produir habitatge, mobilitzant sòl amb intel·ligència, reduint impostos i traves burocràtiques, garantint estabilitat normativa i confiant en la iniciativa privada.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.