«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda. Deslocalitzacions. Avui dimarts 24 de febrer, a Valls i a Montblanc hi ha treballadors que comencen una vaga indefinida per salvar la feina amb què es guanyen el pa. I ho fan per una raó perquè estan patint una deslocalització. Tot el nostre suport a ells i a les seves famílies. Deixeu-m'ho dir clar, una deslocalització no és una reestructuració. Una deslocalització és això, marxar amb els beneficis i deixar aquí el desastre. És convertir persones en números i pobles en danys col·laterals. I els responsables tenen nom: International Paper i DS Smith. Per això avui votarem que sí. I els demano que votin que sí a tota aquesta cambra perquè el que passa a Valls i Montblanc és la prova que aquest Congrés, si frena les deslocalitzacions no s'agenolla al poder. Vostès avui escolliran en quin costat estan. El debat avui no és tècnic. És, si em permeten, que la deslocalització sigui un dret del poder o si la prenem com una injustícia. Votarem que sí per tres raons. Primera, perquè és una deslocalització. No és una xifra, és la vida. No és un Excel, no és una reestructuració, és la hipoteca, és la criatura, és la salut mental, és el torn de nit, és el pa a la taula. És la gent que plorava l'altre dia, quan vaig anar a Montblanc i Valls, que plorava perquè, després de trenta anys de feina, se'ls tirava al carrer. Trenta anys de feina se'ls tirava al carrer i havien vist el seu pare, que treballava en aquesta empresa, i avui els seus fills són llençats al carrer en una empresa que, a més, té beneficis. Això és una deslocalització. Quan una planta tanca, no tanca, només una fàbrica, s'afebleix un poble sencer. Al bar, els transportistes, el taller, el comerç, el lloguer, l'escola, vida real.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.