«Senyories, vaig a la qüestió que, el Partit Nacionalista Basc, una vegada més i de manera pertinent, porten a aquesta cambra. Nosaltres votarem a favor perquè és una qüestió de qualitat democràtica revertir el que es va fer en contra del sistema, però sobretot es va fer en contra de Catalunya. El que es va fer va ser un vestit a mida en contra de la voluntat dels catalans i les catalanes. La pel·lícula es podria dir 'el Estado contra Catalunya, pasando por el Tribunal Constitucional, y me fumo dos puros en el Tendido Cero de los toros'. Això es podria dir així, senyories, perquè va ser una vergonya. Va ser un escàndol. I el senyor Legarda, que és un jurista molt fi i un home elegant, no ha entrat en la misèria, però un servidor, que no és jurista ni tan elegant com el senyor Legarda, ho farà. Va ser una vergonya i ara es tracta de revertir aquesta vergonya. Per cert, això es va fer després de la retallada de l'Estatut que, per cert, va tenir lloc després que les senyories del PP -pensaven senyories del PP, que no tindria paraules boniques per a vostès? Sí, també-. Les senyories del PP, tinguem memòria, van organitzar unes taules -mesas petitorias, en deien- demanant firmes contra l'Estatut de Catalunya, una cosa inenarrable. Abans les persones del PP demanaven firmes per la Creu Roja. Aquell dia van demanar firmes contra l'Estatut de Catalunya. Per cert, un periodista molt acreditat d'aquesta bonica capital va escriure: 'Pasaba por delante de la mesa y pregunté: '¿Qué hacen ustedes aquí?' Y una señora me dijo: 'Contra Cataluña''. Estava claríssim, estava claríssim. Va ser una vergonya. I com vostès diuen sempre, de aquellos polvos estos lodos. És així. Es va trencar l'equilibri institucional. L'àrbitre, que és el Tribunal Constitucional va esdevenir un jugador de part, però un jugador absolutament brut. Un jugador que feia trampes, un jugador descarat. I el que ens va vendre com un control previ era només un veto polític, un control de part i una censura preventiva contra el pluralisme i el diàleg propi d'una societat lliure.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.