«El Tribunal Constitucional esdevé un element polític que debat lleis. A banda de que estiguin aprovades. A banda que siguin una realitat, això no és el que voldrien. Li posaré un exemple, per no parlar de Catalunya, que lo millor és que va motivar el canvi. Imaginin vostès, posarem un exemple clar: al parlament gallec no hi ha cap diputat de VOX. No n'hi ha cap, ni un. El parlament gallec discuteix l'Estatut de Galícia, arriben a un acord, el duen aquí i està a punt d'aprovar-se, i els diputats de VOX, que no tenen cap representació del territori, decideixen bloquejar la decisió de Galícia, bloquejar els acords que s'hagin pogut dur a terme per una qüestió purament política i utilitza aquest instrument. Quan pensin en Catalunya, senyors del Partit Popular, pensin que també es pot aplicar a altres territoris. Perquè m'entenguin, i aquí potser el més boomers de la sala m'entendran. Recorden la pel·lícula Minority Report? Aquella pel·lícula del 2002 on hi havia unes persones que estaven connectades a unes màquines i podien llegir el futur i que a través d'aquelles màquines, abans que es cometés un crim, ja la policia actuava i detenia aquella persona i el tancava sense que hagués comès el crim? Com que s'havia predit que es produiria un crim, aquella persona abans de que ho fes, ja era agafada i tancada. Doncs als parlamentaris, tant de parlaments autonòmics com aquesta cambra se'ns tracta en aquesta norma com a presumptes criminals que abans de que hagin fet i decidit i tancat la norma. I com de crims que no s'han produït. I això ho hem d'evitar.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.