«Gràcies, president. Bon dia diputats i diputades. Avui tornarem a parlar de Rodalies. En aquest cas, les rodalies del País Valencià que arrosseguen dècades també de manca d'inversió. Recentment hem vist com Adif solucionava un dels problemes més greus que tenen al País Valencià, que és baixant encara més la limitació temporal de 30 quilòmetres per hora. A 10 kilòmetres per hora al pont de Ferro de la línia C2 del nucli de València, que uneix Alzira amb Carcaixent. La xarxa de Rodalies del País Valencià està plena de limitacions temporals de velocitat, però aquest no és l'únic problema. No s'hi sumen la manca de correspondències deficients, la insuficiència de material rodant i, fins i tot, l'existència d'estacions amb excuses, amb escassa o nul·la oferta de serveis. I sí, ho reiterem. No parlem només de trens. Parlem de drets, parlem de dignitat, parlem d'equitat territorial i parlem d'un model de país que és el que volem construir. I sobretot, parlem de la gent, de la classe treballadora, que aquests sí que són els que aguanten el país i són els que agafen Rodalies de la gent que cada matí s'aixeca abans que surti el sol que arriba a l'andana amb presses, mirant el rellotge. Després mira el panell i veu el retard. I això ja no és una incidència. És una rutina imposada de mares i pares que no arriben a temps a l'escola, de treballadors i treballadores que acumulen hores perdudes que ningú els hi compensarà i d'estudiants que compensen el dia amb incertesa. Parlem avui d'hores perdudes dels valencians i les valencianes. Hores de vida que tampoc no els tornaran. I això no és cap anècdota, senyories, això és un fracàs polític.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.