«Des del 2008 s'han perdut milions de viatgers al País Valencià. No perquè la gent no vulgui el transport públic, clar que no, sinó perquè el servei no és fiable, perquè el preu que sigui més car o més barat, si no hi ha servei, tampoc no importa. Quan 1 de 4 de cada quatre trens arriba tard, no és una percepció del transport i això és una realitat. Una realitat que condiciona feina, salaris, conciliació i oportunitats. I no podem continuar gestionant el segle XXI amb les inèrcies del segle XX. Perquè la mobilitat, ja ho hem dit, no és una qüestió quotidiana, és una qüestió de futur. El País Valencià avui viu un dels grans moments decisius. Una factoria de bateries a Sagunt, el corredor del Mediterrani, la connexió amb Barcelona amb el Cantàbric, amb Europa. Ens hi juguem la reindustrialització verda, la transició energètica, la creació d'ocupació de qualitat. A la Comissió d'Indústria s'ha parlat molt del País Valencià aquesta setmana. Com ho hem de fer tot això si no tenim un transport digne? Sense xarxa ferroviària moderna, electrificada i integrada a la resta dels territoris dels Països Catalans i a Europa no hi ha competitivitat, no hi ha cohesió territorial i no hi ha sobirania econòmica. Mentrestant, els altres nodes del logístic mediterrani avancen i nosaltres continuem discutint perquè els trens no arriben puntuals. És que això, a aquestes alçades del segle XXI, fa riure. Per tant, la transferència efectiva a la Generalitat Valenciana, juntament amb les competències, no és cap caprici identitari. Ja ho hem dit, no és cap caprici perquè s'ha de gestionar des de la proximitat. Això és aplicar el principi de subsidiarietat que gestiona qui és a prop, qui coneix el territori, qui dona la cara davant la ciutadania. Per tant, li votarem a favor d'aquesta moció, com no podia ser d'altra manera, perquè per a nosaltres la mobilitat és un dret social, perquè mobilitat vol dir arribar a temps...»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.