«Gràcies, senyor president. Crec que no esgotaré el temps. Bé, estem aquí debatent l'acceptació d'un reial decret d'ajudes a les víctimes, les víctimes de dos accidents. La veritat és que, òbviament, és un tema tràgic i lamentable. Tots hem manifestat la solidaritat i la proximitat amb totes les famílies. Són 210 víctimes. És un nombre molt important. Algunes que han perdut un familiar, algunes que han tingut danys físics, psicològics o d'altres tipus. I, en aquest cas, el que requereix, òbviament, és estar al seu costat i que el sector públic, benvinguts a la teoria de Junts per Catalunya de sempre, que no s'havia d'esperar a les assegurances o a les companyies privades perquè les víctimes poguessin rebre una ajuda i, per tant, escolti, el contingut del decret, en principi, és un contingut positiu. Nosaltres també ens agrada dir que, en aquestes situacions, també és molt important i creiem que forma part d'aquest acompanyament no utilitzar les víctimes, no utilitzar el drama, l'emoció terrible del drama que ha sigut aquests dos accidents a l'hora de formular posicionaments polítics. Bé, hem dit en altres moments també, i crec que s'escau, perquè una cosa és ajudar a les víctimes quan ha passat l'accident, però també cal fer una reflexió pública i política.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.