«La didàctica dels desnonaments versus la mentida de l'ocupació. Escoltem massa sovint aquesta bancada parlar de les màfies dels okupes. Bé, n'hi han. Escolteu-me bé, saben què és realment un desnonament? No és un debat jurídic. És la imatge d'una mare sola o d'un jubilat o d'un discapacitat o una persona qualsevol que ha d'agafar les seves bosses d'escombraries, agafar les coses i marxar, marxar de casa seva perquè no pot pagar el lloguer o la hipoteca, perquè les coses li han anat malament, perquè s'ha especulat, etcètera, etcètera. Això és un desnonament. Contra això també voten que no. Quina empatia, hi ha aquí. Un desnonament és una criatura preguntant: On anirem a viure? Això és un desnonament? On anirem a viure? Oh, és que no s'ha fet 'vivenda'. Sí: on anirem a viure? Vostès parlen d'ocupació per espantar els avis, però la realitat és que aquest decret protegeix el petit propietari. No menteixin, protegeix el petit propietari. La llei és clara. Llegeixin la llei. No hi ha suspensió si el domicili habitual, si és una segona residència, si hi ha violència o si es tracta d'activitats il·lícites. No hi ha desnonament possible. El petit propietari, a més, és compensat. Hi ha un fons de compensació. Per què amaguen que hi ha un fons de compensació? Deixin d'utilitzar la por per defensar els fons voltors, que és l'únic interès que tenen. El que protegim avui és que la gent que paga el lloguer amb sang, suor i llàgrimes, quan els hi pugen el lloguer el 16 % o el 20 %, que això es diu especulació, potser alguna cosa s'explicaria si mirem... L'altre dia un diari posava una cosa molt interessant. Hi havia alguns partits polítics que tenien zero per cent de rendistes a les nostres files. Hi havia alguns partits polítics que tenien un 44 % de rendistes. Potser això explica també alguna cosa. Potser això explica alguna cosa, perquè la lluita de classes existeix i les ideologies existeixen.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.