«Senyories del Govern, votarem sí per responsabilitat social. Però ara li dic una cosa no és acceptable que sis anys després siguem estant prorrogant i estem aquí a l'arbitri d'aquestes dretes -jo què sé com dir-los- cruels. Penso que, si sis anys després hi ha gent amb aquests problemes, això ha de ser una mesura estructural. Això ha de ser ja un dret social. Ningú pot passar misèria energètica. I crec que això s'ha de fer, s'ha de fer, s'ha de fer perquè no pot ser que hi hagi gent que estigui constantment esperant el desembre o el gener a veure què fan aquests i aquests, si els tomben una cosa que, evidentment, diuen que és que s'ha de dividir. És que s'han de dividir. Home, què hem de fer? Deu mil reials decrets lleis? No, home, no. Bé, en fi, a mi em sembla tot plegat de calaix. Al final, i acabo ja, o s'està amb el transportista o s'està amb les famílies que necessiten o s'està amb el dret a un sostre digne o s'està per un altre tema. Nosaltres ho tenim clar: Votem sí, perquè la política només té sentit si serveix d'escut a aquells que no tenen res més que les seves mans per treballar. Tota la resta, senyories és soroll, és electoralisme rastrer i és dolor per als que més pateixen. Una mica d'empatia i que mai es vegin vostès en la situació d'haver d'agafar una bossa de coses i marxar de casa seva amb les seves criatures, si us plau.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.