«Gràcies, presidenta. Bé, avui els socialistes es presenten com a defensors de la llibertat d'expressió. Vostès, els mateixos que han presentat dos projectes de llei -el de governança dels serveis digitals i mitjans de comunicació, i el de protecció dels menors en els entorns digitals- que pretenen eliminar continguts o tancar plataformes o perfils a les xarxes socials, atenció, sense intervenció judicial. Projectes que amenacen amb sancions molt importants els mitjans de comunicació que publiquin continguts lesius per a la població. El que no expliquen és que lesius és, sota el seu criteri, és clar. Mirin, l'àmbit sancionador no pot funcionar sense control judicial. Això provoca l'autocensura que, segons diuen, volen evitar. Què creuen que passarà si un organisme sancionador decideix que una notícia és lesiva per a la població i posa 300 000 euros, per exemple, de multa al mitjà? Doncs que mitjans, creadors de continguts i plataformes preferiran eliminar continguts per no assumir riscos sancionadors. És un model, per tant, molt perillós, que pot acabar utilitzant-se per limitar la dissidència política o els discursos crítics contra aquest Govern o contra qualsevol altre. Això és defensar la llibertat d'expressió? A més, si ho analitzem en retrospectiva, pensant en situacions del passat que es podrien repetir en un futur, ens preguntem: vostès haurien eliminat continguts, sancionat o tancat qualsevol mitjà que informés sobre el referèndum de l'1 d'octubre? La resposta és 155 vegades 'sí'.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.