«Miri, ministre, jo crec que clarament la llei no protegeix totes les víctimes del franquisme. De fet, el reconeixement d'aquestes víctimes té un clar biaix de gènere, i això és principalment perquè les supervivents, les víctimes del Patronato de Protección a la Mujer estan fora del reconeixement d'aquesta llei. I estarà d'acord amb mi que hi ha dues coses que no podem negar, que és que fins ara la llei reconeixia aquestes persones víctimes del franquisme fins al 1975, però és que el Patronato va actuar fins al 1985; no fins al 1978, fins al 1985. Deu anys després de la mort del dictador, reprimint dones que l'únic delicte que havien comès era no combregar amb els cànons de com s'havia de ser dona durant el franquisme. I, en segon lloc, senyor ministre, totes aquelles que hi van ingressar abans del 1975 han de portar documentació. Una documentació que no existeix, perquè aquestes dones van ser ingressades sense judici previ. Una documentació que, en el cas que existís, està repartida per milers d'arxius, està amagada en arxius privats de les congregacions religioses que van reprimir aquestes dones en els centres del Patronato i inclús podrien estar al Vaticà. I vostès què fan? Fan un acte aquest divendres de postureo. És un acte que vostè sap que no genera consens. Un acte que vostè sap que no totes les associacions de víctimes vindran a recolzar-lo.»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.