«Moltes gràcies, presidenta. Senyora vicepresidenta, miri, no. A aquestes alçades ja coneixem prou bé la seva manera de fer. Vostè avui surt aquí i torna a venir carregada de tòpics i tirant del manual de les excuses, negant la realitat, sense aportar cap contradada de les que jo els donava, sense adonar-se que fent això en realitat el que fa és estar donant-me la raó al que jo li deia abans: el Govern no accepta la realitat del que viuen les famílies i la gent a casa seva i, en conseqüència, fa polítiques contràries al benestar dels ciutadans. I per mostra el que em deia vostè. Vostè deia que no comprèn el que expliquem i no sé si em preocupa més les polítiques que fan o que em digui que no comprèn el que nosaltres li estem dient. Perquè li he parlat d'autònoms, li he parlat d'empresaris, li he parlat de treballadors, li he parlat de gent que pateix la no-existència de la llei de la dependència, li he parlat de metges, de mestres, li he parlat de la gent del carrer. I, per tant, només cal que miri qui està fent vaga en aquests moments a Catalunya per saber que el que jo li trasllado s'ajusta molt a la realitat del que pateix la gent.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.