«Vostè apel·la a un punt de trobada per poder avançar. I miri, en política s'ha de ser seriós, i el que no pot ser és incomplir sistemàticament els acords i després interpel·lar els altres perquè segueixin intentant arribar als acords. Perquè a la pràctica vostès el que volen és els nostres vots a canvi de res. I això Junts per Catalunya sap que no és així. I, si té algun dubte, pregunti's per què van perdre aquell suport que tenien al començament de legislatura de Junts per Catalunya. Vostès fan les seves propostes, i ho ha dit, les acordem amb els nostres socis. D'acord, legítim. Però amb els seus socis no tenen majoria absoluta suficient i, per tant, no poden pretendre que nosaltres li hàgim de comprar tot allò que vostè desitja i ens planteja, com deia abans, a canvi de res. Tenen majoria? No, no la tenen. Ens necessiten? Sí. Doncs escolti›m, el que nosaltres plantegem està en el registre. Només cal mirar les diferents proposicions que han fet en els últims temps. Algunes es debatran en els pròxims dies, les lleis que tenim en tràmit i allò que, a més a més, presentarem la setmana que ve en forma de moció en aquesta interpel·lació. Atenguin o incorporin les seves propostes i, a més a més, portin les coses per separades, perquè portar-ho tot junt i haver-nos d'empassar l'amanida sencera, això és fer xantatge, senyora vicepresidenta, li agradi o no, però en política això és fer xantatge.»

Fragmento 2 de 9 de esta intervención.