«Vaig a l'arrel del problema. L'Estat espanyol té els típics vicis d'un ric vingut a menys. Per això d'aquella necessitat de créixer, créixer, créixer i fer veure que és el més important de tot. Més vies d›alta velocitat sense plantejar-nos com les mantindrem, més població sense pensar on viuran, més despesa pública sense pensar si això és sostenible en el temps, més producte interior brut sense pensar a quin preu s›aconsegueix aquest producte interior brut. Agafem, per exemple, el producte interior brut. Espanya lidera el avance del PIB entre las economías desarrolladas, deien vostès. Sí, però com han fet aquest creixement? En els tres últims anys, vostès han incorporat al seu país 2 200 000 persones. El país de la Unió Europea que més ha crescut en població. Però és que, a més a més, multiplica per tres el creixement de població de l'Estat espanyol el segon país de la Unió Europea que més ha crescut. I és evident que, si hi ha molta més gent, l'economia global també és més gran. Més gent, més PIB. Però, escolti›m, dividim aquesta riquesa global entre tota la gent que viu a Espanya i mirem quant toca a cada persona. I aquí és on canvia la cosa. Quan mirem la riquesa per persona, a Espanya ja no està al capdavant de res i passa al grup de la cua de la Unió Europea. Perquè l'important no és créixer, créixer i créixer globalment. L'important és generar oportunitats i millores per al ciutadà a la curta distància, perquè el seu dia a dia pugui millorar. Posin vostès el focus en la gent i entendran el que plantegem des de Junts per Catalunya. Perquè, com diu el doctor en Economia, Modest Guinjoan, l'important no és créixer, és progressar, que és significativament diferent de créixer. Progrés i no creixement. Aquesta és la clau.»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.