«No s'adonen de l'error del seu marc mental, senyora vicepresidenta? Per a vostès, qui genera treball és un explotador. Qui emprèn és un especulador. Per a vostès, qui té una propietat privada és un rendista. Qui s'esforça és un antiquat. Això no està de moda. Qui paga impostos ho ha de fer perquè és un ric. Qui rep un pis dels pares és un privilegiat. Per a vostès, qui parla de mèrit és un elitista. Per a vostès, qui vol lluitar contra la multireincidència és un autoritari. Qui vol acabar amb les okupacions és un insensible. I qui vol gestionar la immigració és un racista. I qui defensa que els recursos de Catalunya els hem de gestionar els catalans resulta que és un insolidari. No s'hi fixa? Tot allò que aporta progrés, vostès hi lluiten en contra. Una lluita, la seva, que empobreix cada dia, digui vostè el que digui, el benestar de les famílies i la seva gent. Jo no sé en quina realitat viu vostè. M'ho puc imaginar, però no ho sé. Jo no sé amb qui parla vostè com a vicepresidenta en el dia a dia, però amb el botiguer dels nostres pobles ja li dic jo que no. Amb els mestres de les escoles dels nostres fills també li puc dir que jo que no. Amb el mecànic, amb el farmacèutic, amb l'autònom i els metges, vostè no hi parla i no sap el que pensen. Amb la gent que fa camí en el dia a dia, amb el seu esforç i dedicació, tampoc hi parla. Amb els advocats i mutualistes que no tenen garantida una jubilació digna, vostès tampoc hi parlen. La gent no arriba a final de mes. La gent està cada dia més desesperada i, el que és pitjor, la gent està cada dia més cremada amb les seves polítiques bonistes que no reconeixen els seus problemes i no els arreglen el dia a dia.»

Fragmento 4 de 9 de esta intervención.