Diputada
«Nosaltres ho tenim clar, senyories, si el servei funciona malament, per què s'ha d'amagar la informació sobre l'estat de les vies? L'article 86 de la Llei de Mobilitat Sostenible ho diu clarament: els gestors i operadors d'infraestructures de transport han de posar a disposició, de manera gratuïta, actualitzada i interoperable, totes les dades digitals sobre les seves infraestructures. I si alguna informació encara no està digitalitzada, l'han de convertir a format digital i fer-la accessible electrònicament. Per tant, la transparència no hauria de ser un problema. I aquí cal que tornem a posar Adif al centre del problema. Estem parlant de mala gestió, decisions equivocades i descontrol. Mala gestió perquè tanquen i buiden centres de manteniment, i externalitzen i redueixen les plantilles pròpies. Això què implica? Menys coneixement del terreny, menys capacitat de resposta i, sobretot, implica més precarització del sistema ferroviari i més precarització dels seus treballadors. Males decisions a llocs com Toses, Campdevànol, Bellpuig, Sant Guim de Freixenet o Aguilar de Segarra. Havien tingut segones vies d'encreuament fa dècades, però, ves per on, Adif, per estalviar costos de manteniment, les va treure. Atenció, perquè això és molt greu: per estalviar costos de manteniment, treu una doble via a costa de què? A costa que la classe treballadora estigui cada dia parada en una estació mitja hora esperant que aquell tren no vingui. Això és la seva conseqüència. Per tant, descontrol en infraestructures que permetrien realitzar encreuaments de trens i evitar que una sola incidència col·lapsi tota la línia.»
Fragmento 2 de 6 de esta intervención.