Marta MadrenasJunts
Diputada
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a tothom. Com va dir la periodista Rosa Prieto, les pitjors ferides són les de l'ànima. No es curen, no desapareixen, es conviuen. Ho va escriure quan explicava que el 9 d'agost de 2020, en una carretera de Dumbría, un cotxe que circulava 116 km/h en una corba limitada a 70 va envestir la moto d'en Josep Boan. El seu pare anava al darrere i ho va viure tot. En un instant, vint anys de vida van quedar a l'asfalt. Tot es va acabar per una sola cosa, una maleïda decisió al volant. No va ser una fatalitat. Potser parlar d'accident ens tranquil·litza a tots, perquè sembla una cosa inevitable, però no ho és. No podem seguir parlant d'accidents. Accident pressuposa que és irremeiable. Però aquí hi ha una conducta conscient de ser una amenaça. El que va ocórrer aquell 9 d'agost no va ser un accident. No va ser un fet fortuït. Va ser una decisió: la de pitjar a fons l'accelerador, molt més enllà del que està permès. Un cotxe en aquestes condicions és una màquina de matar. I qui decideix conduir així sap què està fent, sap que està incrementant de manera exponencial el risc de ferir i de matar. Aquesta decisió és només del conductor, no hi ha cap circumstància que l'hi imposi, no hi ha cap excusa que la justifiqui. I aquí és on falla la norma.»
Fragmento 1 de 8 de esta intervención.