«L'estiu passat Junts per Catalunya acordàvem amb el Govern, mitjançant el diputat Manuel Arribas, que cal reduir els llindars de velocitat punible. Sabem que no és la proposta completa que defensa la Maria Pilar, ni les associacions de víctimes. Segur que cal ser més exigents i rebaixar encara més aquests límits, però és un inici, una presa de consciència per començar a corregir una desproporció absolutament immoral, perquè, quan algú condueix molt, però molt per sobre del límit establert, no estem davant d'una simple imprudència. Per això, la clau de penalitzar aquesta conducta no ha de limitar-se al resultat -si ha acabat causant ferits o fins i tot morts-, sinó a la pròpia conducta, a la decisió de generar un risc extrem. Si el sistema només reacciona quan el dany ja s'ha produït, arriba tard. El dret penal hauria de dissuadir abans, no només castigar després. Aquest és el sentit d'abaixar els llindars, per reconèixer que hi ha conductes que per si mateixes ja són absolutament intolerables. Mirin, el que avui discutim no és una xifra, és si acceptem o no que algú pugui decidir conscientment posar en perill la vida dels altres sense que suposi cap resposta penal. Això és el que vol canviar aquesta reforma. No ho resol tot, però canvia el missatge, i el missatge sí que importa. Importa per a qui condueix, òbviament, i importa també per a qui passeja, per a qui pedala, per a qui va en moto, importa sobretot als més febles de la circulació. Importa especialment per a qui encara no sap que un dia veurà destruïda la seva vida i la dels seus estimats per culpa d'una nefasta decisió aliena abans d'afrontar una corba.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.