«I, per això, des d'una perspectiva d'esquerres, creiem que aquesta reforma hauria d'anar acompanyada de quatre grans eixos. Primer: prevenció i educació. Cal reforçar la seguretat viària des de la base i invertir en formació, en campanyes de conscienciació i en responsabilitat col·lectiva. Segon: l'urbanisme i les infraestructures. Necessitem ciutats i pobles més segurs, zones 30 reals, pacificació del trànsit, carrils bici protegits, entorns escolars segurs. Perquè, quan el disseny és segur, la velocitat baixa per si sola. Tercer: alternatives al vehicle privat. Sense transport públic digne, accessible i ben connectat, estem exigint responsabilitat individual, sense oferir alternatives col·lectives. I quart i important: acabar amb la precarietat dels conductors professionals, com les furgonetes d'última milla, els riders. Massa hores a contrarellotge, massa hores mal pagades, massa pressió per entregar aquell paquet que no pot arribar un minut més tard, quan a vegades els hi va la seva vida i la vida de la gent que en aquell moment passa pel carrer. I també volem fer una advertència important: el dret penal hauria de ser sempre l'últim recurs. Cal garantir que aquesta reforma s'aplica amb proporcionalitat i justícia, evitant que acabi penalitzant més aquells que no tenen alternatives, especialment en territoris amb menys serveis i amb jornades i feines precàries. Dit això, senyories, no farem demagògia, nosaltres no obstaculitzarem la tramitació d'aquesta proposició de llei. No ho farem perquè entenem la urgència, i no ho farem perquè darrere aquest debat hi ha vides humanes. I no ho farem perquè la seguretat viària no pot quedar atrapada en bloquejos polítics de no poder tramitar una llei. Però això no és un xec en blanc, perquè presentarem esmenes, perquè es pot modificar moltíssim i es pot fer pensant en la vida de tothom. Esmenes en pro de la seguretat viària real, amb voluntat de millorar el text i d'anar més enllà del que avui se'ns proposa. Podem anar més enllà perquè, sincerament, el que avui porten aquí fa la sensació d'una regulació feta a trossos, de posar pedaços: ara modifiquem una cosa, ara modifiquem una altra. I el que cal és una visió integral.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.