«Moltes gràcies, presidenta. Alguns de vostès s'esforcen a intentar imposar un relat que els permeti seguir fent veure que estem davant del millor Govern de la història. Primer, utilitzant adjectius grandiloqüents: si parlem de l'economia espanyola, és la millor del món; si parlem de les seves polítiques, són les més ambicioses i transformadores mai vistes, i, si parlem del Govern, és el més progressista de la història. Segon, no aportant mai dades en els debats per fer els seus posicionaments. I tercer, repetint mil vegades afirmacions falses per intentar convertir-les en veritats: que les polítiques d'habitatge del Govern són ambicioses i d'una força sense precedents, que les polítiques fiscals del Govern són transformadores, ambicioses i més redistributives que mai, o bé que les polítiques en infraestructures representen una gegantina transformació en un temps rècord. I, finalment, vostès sempre hi sumen una xifra astronòmica de diners públics en propaganda institucional per reforçar el seu relat. I certament, això durant un temps funciona. Però la veritat sempre acaba aflorant. I la realitat és que, malgrat les dades macroeconòmiques, fins ara fins ara, poden haver estat bones, la gent, quan es tanca a casa i parla amb els seus de com els van les coses, de com va l'economia familiar, sovint són pessimistes i es mostren molt preocupats pel futur que s'acosta.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.