«Bona tarda de nou. Gràcies, presidenta. Intentaré centrar una mica el tema, tornar-lo a reubicar. Avui, amb el permís del Partit Nacionalista Basc, no parlem només de siderúrgia. Entenc que avui discutim en aquest hemicicle si realment els partits representats aquí en aquest congrés estan disposats a defensar la indústria productiva o si es continuarà arribant tard, sempre, això sí, fent grans proclames i oferint respostes, malauradament molt i molt i molt petites. Perquè això és el que passa massa sovint: molta retòrica sobre reindustrialització, molta retòrica sobre autonomia estratègica, molta retòrica sobre transició verda, però quan toca realment baixar al terreny, quan toca actuar sobre els costos energètics, sobre els peatges, sobre la competència deslleial, sobre els mecanismes de compensació, aleshores tot són excuses, tot són dilacions, tot són pedaços. I mentrestant, qui paga la festa? Doncs ho diem alt i clar: la paga la indústria. No només la indústria, la paguen els treballadors, la paguen també els territoris que veuen com el teixit productiu cada vegada es debilita més, i la paguen també, òbviament, les generacions futures, perquè, sense base industrial, senyories, no hi ha prosperitat i no hi ha innovació, i tampoc hi ha transició ecològica que s'aguanti.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.