«També si parlem de salari mínim adaptat al cost de la vida o ajustat als preus, ens trobaran. Esquerra fa temps que ho defensa. La gent no pot viure de sous que només donen per sobreviure. Ja m'agradaria a mi veure què dirien vostès amb pujades del salari mínim interprofessional. Perquè una cosa és dir-ho en una emoció i una altra cosa és l'hora de votar. I aquí recordo els seus discursos. I si parlem de protegir el sector agrari, i davant d'acords comercials com Mercosur, també hi hem estat, hi som i hi serem. Volem la cooperació internacional, sí, però no a costa de rebentar la pagesia i la ramaderia d'aquí. Ara bé, el problema és que Junts, al mateix temps que parla d'això, ens vol colar el paquet de sempre, la fiscalitat dels privilegiats. Aquest és el seu programa ocult en aquesta moció. Perquè la moció òmnibus porta dues peces que ho desmunten tot, absolutament tot. Primera: eliminar l'impost de successions i donacions. Dit planerament: qui hereta molt, els rics de tota la vida, que paguin molt menys, que continuï aquesta aristocràcia pels segles dels segles. No. I, si hi ha menys impostos, sobretot als qui més tenen, significa que hi ha menys recaptació de la Generalitat i això és menys beques, i això és menys metges, i això és menys dependència, i això és menys escola pública, i això és ideologia d'extrema dreta. Clar i català.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.