«En fiscalitat. El Partit Popular també recita el seu catecisme habitual: rebaixes generalitzades d'impostos per a tothom, com si això fos sinònim de justícia social, i no, una i mil vegades no. Ja sabem què passa amb aquestes receptes: molta propaganda, poca eficàcia i massa sovint un benefici molt més gran, evidentment, per a qui menys ho necessita. La baixada generalitzada de l'IVA, posin-s'ho al cap, no garanteix que els preus baixin, que els preus baixin de debò, i la rebaixa indiscriminada de l'IRPF en cap cas, senyories del Partit Popular, corregeix desigualtats, al contrari, les consolida, les consolida, les desigualtats. Des d'Esquerra defensem exactament el contrari: fiscalitat distributiva, suport directe a qui més pateix i protecció real als sectors més afectats, com l'agrícola, el ramader i el pesquer. I pel que fa a la indústria, doncs està bé anunciar mesures, però el que toca és concretar-les d'una vegada. Ja ho he dit abans. Dotar-les i executar-les. Tot allò que serveixi per donar estabilitat als costos energètics, tot allò que serveixi per reforçar la cogeneració i tot allò que serveixi per protegir el teixit productiu pot ser útil, però no ens serveixen ni els anuncis inflats ni tampoc les improvisacions. Cal una resposta seriosa, ràpida i, evidentment, orientada a qui produeix i treballa. Per això, i acabo, presidenta, no donarem suport -oh, sorpresa- a aquesta moció del Partit Popular, perquè arriba carregada d'oportunisme, arriba carregada d'amnèsia i de receptes que ja sabem que no funcionen, i perquè aquest moment, senyories, exigeix molt més, perquè la gent espera molt més de nosaltres, molt més que eslògans, exigeix valentia política, justícia social i, evidentment, coherència democràtica. Dir la veritat sobre les causes d'aquest conflicte també, protegir la ciutadania davant la inflació també, actuar sobre l'habitatge, sens dubte, i ajudar directament a qui més ho necessita. I, sobretot, impedir que aquesta crisi, com tantes d'altres, tornin a sortir guanyant sempre, sempre els mateixos, que són els de sempre, que són, en definitiva, els seus.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.