«Bona tarda, ja, senyora Yolanda Díaz. Avui li parlo des de la indignació. El dret al treball a l'Estat espanyol ha rebut un míssil directe des del cor de les mateixes institucions. El dictamen del Consell d'Estat que intenta tombar el registre horari no és una simple observació jurídica, és una vergonya que obre la porta de bat a bat a l'explotació laboral. A Espanya es realitzen cada setmana dos milions i mig d'hores extraordinàries que no es paguen ni cotitzen. Això suposa un furt de més de 3243 milions d'euros anuals a les empreses que defrauden a treballadors i a la Seguretat Social. Greu. I encara és més greu, senyora ministra, que aquest cop d'estat als drets laborals s'hagi cuinat amb el boicot intern del Ministeri d'Economia, que ha posat pals a les rodes a una mesura que només busca que es compleixi la llei. Però aquesta manca de control horari és una peça més d'un sistema que deixa els treballadors indefensos. Ens trobem en un context d'excepcionalitat amb els efectes de les guerres imperialistes internacionals, on la protecció de l'ocupació hauria de ser sagrada. L'experiència -i aquí la felicitem- de la pandèmia ens va ensenyar que els ERTO són útils, perdó, per la seva anomenada prohibició d'acomiadar, però no està blindada. El Tribunal Suprem ja ha dictaminat que saltar-se aquesta prohibició surt barat. L'acomiadament es declara improcedent, i no nul.»

Fragmento 1 de 3 de esta intervención.