«Altres països del nostre entorn han afrontat aquest dilema de manera diferent. En alguns casos s'ha reconegut explícitament la legitimitat de la resistència armada contra règims autoritaris, com ho va ser aquí el de Franco. En altres s'ha optat per reconèixer el patiment d'aquestes persones sense negar la complexitat de les seves trajectòries. No estem dient, en cap cas, que s'hagi de legitimar tota forma de violència. La qüestió és si podem construir una memòria democràtica que exclogui aquells que van lluitar contra la dictadura, sovint en condicions molt extremes. Reconèixer els guerrillers no significa glorificar la violència. Significa entendre el context en què es van produir i reconèixer que, en absència de llibertats, la resistència pot adoptar formes que avui, en una democràcia, ni nosaltres ni els que la van utilitzar no consideraríem de cap manera acceptables. Però encara és més inadmissible, ministre, que, per una banda, a la lletra I del punt 1 de l'article 3 de la Llei de Memòria Democràtica 2022 s'inclogui com a víctimes antifranquistes els membres de la guerrilla i els que els van donar suport. I, per contra, aquest reial decret llei posterior reculi i els exclogui. Una memòria democràtica madura no ha de tenir por a la complexitat, ministre. Al contrari, ha d'incorporar-la per ser més justa, més completa i més fidel a la realitat històrica de la lluita per la llibertat. Mirin, a Junts volem una memòria democràtica, democràtica, àmplia i oberta i no ancorada a les voluntats del règim del 78.»

Fragmento 4 de 7 de esta intervención.