«Bon dia, presidenta. Senyories, abordem avui un reial decret que, efectivament, com s'ha dit, és una millora, però també senyor ministre, és un Reial decret que s'hagués pogut fer millor. Presenta alguns elements directament millorables i després em referiré a això -ho han fet alguns portaveus- i, a més a més, li he de dir, lamentant que un tema tan sensible com el de la memòria no fos consultat prèviament a alguns dels grups que més ens hem dedicat a aquesta qüestió. S'haguessin pogut evitar algunes incoherències manifestes del Reial Decret. Dit això, permetin-me una reflexió més gran sobre la qüestió de la Llei de memòria. Com vostès saben, el grup republicà va votar no a la primera llei de l'any 2007 i es va abstenir a la llei de l'any 2022. Com sempre recordava el company Joan Tardà, és una llei que serveix, però no serveix prou. No va prou al fons. i una mica el reial decret té el mateix mal, senyor ministre, parteix del mateix mal. Per exemple, la consideració de víctima és una qüestió central en les polítiques de memòria. És vacil·lant i ens trobem aquí en aquest problema. Recordi que el nostre grup fa poc va presentar una proposició de llei sobre el famós Patronato de Protección a la Mujer, que va durar, senyories del PSOE, fins l'any 1985, tres anys després que governés Felipe González, també diguem-ho tot. L'estatut de la víctima està en el centre de les polítiques de memòria, com l'Estatut del testimoni està en el centre de la narrativa de la memòria. I vostès, senyor ministre, a vegades legislen sense saber coses bàsiques de la teoria sobre la memòria col·lectiva, que fa molts anys que a França i que al Regne Unit i que als Estats Units se'n parla. A vegades sembla que descobreixin el Mediterrani, li dic cordialment.»

Fragmento 1 de 10 de esta intervención.