«Aquesta llei arriba per canviar això amb rigor, sense eslògans, amb tècnica jurídica i sentit comú. Es dota d'eines als jutges perquè puguin condemnar per furts i estafes multireincidents, per furts de mòbils i ordinadors, per connexions elèctriques fraudulentes. Es protegeix el món agrari dels furts que arrasen amb les seves collites. Es permetrà allunyar la multireincidència d'algunes zones o municipis concrets. Es donarà capacitat d'actuació als ajuntaments per impulsar aquests processos i es reforma el sistema judicial amb més jutges. Eines concretes per ajudar jutges, fiscals i policies, perquè puguin actuar, per evitar la reiteració, per posar límits als que han convertit el delicte en una forma de vida i malgrat això, alguns insisteixen a portar-ho al terreny ideològic i s'equivoquen. La seguretat no és de dretes ni d'esquerres. Dir que defensar la seguretat és d'extrema dreta és una simplificació tan incoherent com irresponsable. Deixin d'abonar d'una vegada l'extrema dreta amb els seus arguments simplistes i abdicant de donar respostes que la gent reclama. La seguretat no és una ideologia, és un dret fonamental. És un dels drets reconeguts per la Declaració Universal dels Drets Humans en l'article tercer, que parla de tres drets essencials al mateix nivell: el dret a la vida, el dret a la llibertat i el dret a la seguretat. La Declaració Universal dels Drets Humans és de dretes? No, és la base sobre la qual es construeix qualsevol societat lliure i democràtica. Sense seguretat, les restes dels drets són paper mullat. La llibertat es converteix en pura teoria i la igualtat, en un privilegi reservat a qui es pot protegir a si mateix, abandonant a qui no.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.