«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, fa més de dos anys que els estem advertint. Fa més de dos anys que cada intervenció que fem des d'aquí expliquem que vostès viuen en una realitat paral·lela i que això és molt perillós per als ciutadans, perquè les dades macroeconòmiques poden ser bones, però les dades de l'economia familiar són extremadament dolentes. I avui, en la seva intervenció, senyor ministre, n'hem tingut un nou exemple d'aquesta realitat. Vostès com tot govern feble, han preferit amagar els problemes públicament. És més, vostè i els seus socis es dediquen a atacar-nos virulentament cada vegada que diem que les coses no milloren i que van a pitjor. Ens ataquen perquè saben que destapem la realitat i els matem el seu fals relat que malgrat les seves fantàstiques polítiques, cada dia els problemes se'ls hi fan més grans i la gent cada vegada es manifesta més al carrer. Que, malgrat les seves fantàstiques polítiques, cada dia acaben tenint més gent subsidiada; que, malgrat les seves fantàstiques polítiques, es troben cada dia parlant més de la necessitat d'escut socials, el més gran que mai s'ha fet, deia ahir el president Sánchez referint-se a aquest Reial decret i presumint-ne, que precisament, algú se n'hauria d'amagar perquè és símptoma de feblesa de la societat i senyal de feblesa del seu país. I per tot això, cada dia vostès, senyor ministre, estan més nerviosos i els seus socis més agressius. Tots contra Junts, com si cridant més, poguessin amagar la realitat; com si mentint més, poguessin escapar-se del que els hi ve a sobre. Com si insultar-nos més, puguin fent-nos callar. Es pensen que per pressionar-nos, menystenir-nos, parlar-nos amb to condescendent o sortint aquí, amenaçar-nos, deixarem d'assenyalar que vostès estan portant la misèria a cadascuna de les cases de la gent. Doncs miri, no. No callarem. Nosaltres parlarem d'allò que pateix la gent i els assenyalarem a vostès com els culpables que són.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.