«I si hi ha un àmbit on el decret és clarament insuficient és en l'àmbit de l'habitatge. Ja sabem que hi haurà un decret, però ho trobem a faltar aquí. Aquí el Govern ha cedit a les pressions de la dreta, especialment de la dreta catalana, per no incloure mesures en un àmbit que avui és central perquè l'habitatge és la principal preocupació de la ciutadania. Ara mateix, i la realitat és molt clara- que la gent pugui estalviar aquestes mesures, ho acabarà destinant a pagar lloguers desorbitats o, pitjor encara, a què els desnonen de les seves cases. No és acceptable, doncs, que el Govern quedi condicionat per qui prioritza la protecció dels grans tenidors i una visió especulativa com un dret bàsic. I la conseqüència d'aquesta manca d'ambició és evident. S'esgota la legislatura i no s'ha donat una resposta a la principal urgència social del país, que és l'habitatge. En tot cas, aquest decret és un pas, ja li he dit, però no pot ser l'últim. Aquesta crisi torna a evidenciar que la dependència dels combustibles fòssils no és només un problema ambiental, sinó de seguretat i de sobirania. Per això, insistim, Europa ha d'accelerar en renovables i reduir les dependències estratègiques.»

Fragmento 5 de 11 de esta intervención.