«Evidentment, en un terreny tan finit com és una illa, la demanda d'habitatge il·limitada de tots els mercats europeus fa que avui en dia aconseguir un habitatge a les Illes Balears sigui una aventura impossible. Insularitat vol dir viure condemnats a un model turístic de monocultiu, i no perquè no tinguem altres habilitats, no perquè no hi hagi emprenedors a les Illes Balears, pels sobrecostos que tenim de producció i pels sobrecostos d'inversió. Parlar d'insularitat vol dir dependre dels ports i aeroports, vol dir que AENA a vegades pensa més en fer negoci amb els turistes que amb els residents i les nostres necessitat de mobilitat. Això vol dir parlar d'insularitat. Parlar d'insularitat vol dir que els serveis públics són més cars. Si aquí parlem que tots hem de tenir igualtat de drets, hem de tenir uns bons serveis públics, hem de tenir una bona educació, una sanitat pública, una justícia que a tots ens ha de satisfer i que a tots ens ha de tractar de forma igual. Però expliquin-li això a un ciutadà de Formentera que quan ha d'anar a uns jutjats se n'ha d'anar a Eivissa, o expliquin-li això al familiars que han d'agafar helicòpters per anar a veure els seus malalts, a aquella persona que ha tingut un accident. Evidentment, per tot això hem de parlar de la insularitat, de la doble i la triple insularitat.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.