«Mirin, els hauria de servir el cas concret que està passant amb aquesta proposició de llei per entendre una cosa molt clara: no ens vinguin amb urgències. No ens vinguin amb urgències, perquè nosaltres no som un jòquer disposat a votar qualsevol cosa. Tenim un centre de gravetat, nosaltres, que és l'interès de la societat catalana. Per nosaltres, com a Esquerra Republicana, el més important són els interessos dels catalans i les catalanes. Aleshores no ens facin triar, perquè entenem que la millor manera de ser europeistes és exactament complir amb els interessos de la societat catalana. És així. I, a més, estic segur, senyories del PSOE, que vostès comparteixen l'estructura de l'estat autonòmic. I vostès saben que recentralitzar en la Comissió Nacional del Mercat de la Competencia és afeblir l'autonomia. És afeblir l'autonomia objectivament. Ja sé que vostès no m'ho admetran en públic, però és així. Fixin-se: els grups catalans ho hem detectat. No és una cosa gratuïta. No és un caprici. No és una cosa que ens ve de gust fer perquè sí. Torno al que deia, senyories: la proximitat. La proximitat és bàsica en qualsevol administració, i més quan es tracta d'una qüestió tan sensible com és la protecció d'infants i adults, el respecte a la veritat i qualsevol cosa que té a veure amb la vida digital. La vida digital és la vida nostra, és la nostra vida del segle XXI i, per tant, el regulador ha d'estar ben a prop. El regulador ha de ser aquell que coneix més la realitat. ¿Qui farà millor la regulació, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que coneix la realitat catalana, l'Autoritat Catalana de Dades, que coneix la societat catalana, o la Comissió Nacional del Mercat de la Competència, que ha d'atendre tot l'Estat i té una mirada molt gran? És de sentit comú el que li estic dient.»

Fragmento 5 de 7 de esta intervención.