«Gràcies, president. Bé, quaranta anys de dictadura i gairebé el mateix temps per començar -per començar!- a fer memòria. Fins fa ben poc no hi ha hagut interès a trobar la veritat, a fer justícia i reparar les víctimes del franquisme i del postfranquisme. De fet, el mapa de la memòria democràtica té encara zones molt fosques, com els passadissos dels internats de la por del Patronato de Protección de la Mujer que Franco va crear l'any 1941. El nom era el primer engany. En realitat, era un patriarcat de desprotecció que internava dones en reformatoris, psiquiàtrics i centres religiosos on eren maltractades i obligades a fer treballs forçats. Dones a les que es separava, com s'ha recordat fa uns minuts dels seus fills, a vegades per donar-los en adopció, encadenant-les per sempre més a la pena del fill robat. Cal fer memòria, sí, però per ajustar comptes amb totes les institucions que van donar cobertura a les pràctiques del Patronat i cal que el govern espanyol, responsable directe de l'esclavitud institucionalitzada i del robatori de nadons, indemnitzi econòmicament les seves víctimes. Demanar perdó, que s'ha fet, no és suficient. Les supervivents estan fartes de gestos i de retòrica. L'Estat espanyol ha de pagar.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.