«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. El Grup Socialista ens diuen que aquesta proposició no de llei té per objecte reconèixer i estudiar la destrucció de llibres i la repressió cultural durant el cop d'estat del 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista, un fenomen que es descriu com el 'bibliocausto' espanyol. Assenyalen que el règim franquista va impulsar una política sistemàtica de retenció i crema de llibres, de depuració de biblioteques i persecució de professionals del món de la cultura, amb la voluntat d'eliminar idees considerades contràries i imposar un pensament únic. Un cop més, la memòria dels socialistes és desmemòria centralitzada i condicionada pel règim del 78. Vostès construeixen un relat homogeni de la repressió, obviant la realitat, obviant que a casa nostra el 'bibliocausto' espanyol cremava, perseguia, retirava i prohibia llibres per ideologia, com a la resta de l'Estat, però també, i sobretot, ho feia per ser escrits en català. Els llibres que vostè s'ha deixat en la seva llarga llista durant la seva intervenció i també a la seva PNL, els llibres en català, encara que fossin llibres de rondalles. Obvien que un dels objectius també era imposar el castellà i per això calia eliminar el català. Així, no és d'estranyar que a l'hora de citar el poeta Joan Margarit, els socialistes triïn el vers que diu: 'La llibertat és una llibreria' i obviï, que Margarit també va escriure a l'epíleg del seu llibre Es perd el senyal: 'Jo no vaig poder escoltar mai el català a l'escola'. Aquesta repressió, duta a terme mitjançant l'amputació de la parla, és de les més duradores i cruels.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.