«Presidenta, senyories. Avui, 14 d'abril, és una data de recordatori, important de recordatori del que va ser una etapa excepcional, la República, també la República de Catalunya. I això, el que avui parlem aquí, amb aquesta proposició no de llei, té a veure amb tot el contrari del que va significar la República, perquè té a veure amb la destrucció i la destrucció ens fa avinent que el feixisme és bàsicament això, destruir, el contrari de construir. Permetin-me que faci un recordatori sobre el que va fer la República catalana. El primer bibliobús de l'Estat espanyol el va crear la Generalitat l'any 1938, en plena Guerra Civil. I aquell bibliobús intentava portar la cultura a molts pobles i a moltes localitats petites on, malgrat que s'havien construït diverses biblioteques, la gent no tenia accés a la cultura. Accedir a una biblioteca era accedir a una forma també d'emancipació. Per tant, recordar el que es va fer contra els bibliotecaris, contra els llibreters, ens sembla plausible sempre i quan ho recordem tot i ho recordem bé. L'historiador català Josep Benet va documentar en un llibre important l'intent de genocidi cultural de Catalunya. Josep Benet va posar aquestes paraules 'intent de genocidi cultural', perquè és veritat que es van cremar llibres pel fet de ser llibres que parlaven de llibertat i que anaven en contra del feixisme, però també es van cremar llibres perquè eren escrits en català o en altres llocs, en eusquera o en gallec. Per tant, tinguem una memòria àmplia, no una memòria sectària, no una memòria reduïda. De la mateixa manera que molts mestres i que molts educadors i que molts periodistes van ser perseguits, van ser perseguits molts llibreters i molts bibliotecaris.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.