«La memòria, senyor Lamuà, és una cosa que ha d'abraçar molta gent. I està bé que l'anem fent a trossos, però estaria bé recordar que, si ara ho anem fent així, és perquè la llei de memòria, la llei de memòria, potser, com va dir Esquerra Republicana al seu dia, es una llei incompleta, és una llei que té molts buits i és una llei que he oblidat masses col·lectius. Deixin-me que recordi, a propòsit de la memòria, el recent traspàs d'una lluitadora catalanista, Blanca Serra. Blanca Serra va ser torturada a Via Laietana com altres ciutadans sota el franquisme. La fiscalia li va reconèixer, finalment, que havia estat torturada, però va arxivar el cas. Per què va arxivar el cas, senyor Lamuà? Perquè no es podien perseguir aquells torturadors. Per tant, no ens fem trampes amb la memòria. Està bé recordar, està bé commemorar, però hem d'arribar fins al fons perquè si no avui, 14 d'abril, el joc de miralls ens esclatarà a la cara. Ens esclatarà a la cara perquè encara hi ha escàndols i l'escàndol és aquest que els vells torturadors se n'han anat molts d'ells a la tomba i d'altres directament a casa sense haver pagat. Quan parlem de memòria parlem del passat, però sobretot parlem del present. Deixi'm recordar un altre nom, perquè la memòria són noms, són persones concretes, no són abstraccions. El nom d'un activista, editor i llibreter, Joan Ballester Canals, un patriota, un home que se la va jugar. Se la va jugar per vendre llibres prohibits, per defensar la llengua des d'una llibreria, perquè ara potser una llibreria segueix sent un lloc de llibertat, però sota el franquisme havia de ser un lloc de lluita, una trinxera, un lloc de combat.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.