«Senyories socialistes, està bé que tinguem bones intencions i nosaltres la celebrem i donarem suport a aquesta proposició, però la memòria té molts buits: innombrables exiliats, innombrables depurats, innombrables torturats, innombrables assassinats. Tots ells, molts d'ells no són recordats aquí. Molts d'ells han caigut en l'anonimat. Està bé que avui traguem de l'anonimat els bibliotecaris i els llibreters. Està bé que ho fem, sobretot perquè alguns, els d'una certa generació, tenim una gran estima per les biblioteques. Servidor de vostès, com a boomer, segurament soc representant de l'última generació que es va construir una biblioteca personal. Els meus pares veien els llibres com un tresor. Els meus fills veuen als llibres com una cosa que està a les xarxes. Jo, en aquest sentit, em permetran que ho digui, soc un home del passat. Permeti'm, senyora presidenta, que acabi la meva intervenció fent una recomanació cultural. Crec que s'escau. Senyories, si poden, vagin a veure l'actuació de Lluís Homar fent el paper de l'emperador Adrià, Memòries d'Adrià. Lluís Homar, en el paper d'Adrià, acaba una part del seu monòleg dient el següent: 'Quan conqueríem qualsevol ciutat fèiem moltes coses, però sobretot construíem una biblioteca'. Això va fer un emperador que era un savi, un emperador que era un filòsof. Avui en dia, malauradament, si pensem en Putin, si pensem en Netanyahu, si pensem en Trump...»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.