«Gràcies, presidenta. Quin susto! Bon dia, ministre. Enhorabona i benvingut. Sap que m'alegre personalment que estiga ací. Vostè fou conseller d'Hisenda, així que no necessitem 100 dies de cortesia parlamentària per començar a parlar, entre altres coses perquè als valencians se'ns ha esgotat la paciència. No volem ser més que ningú, però estem farts de ser de quarta. I és que aportem com si fórem rics, mentre som pobres i això no és solidaritat, això és una estafa. Set anys després d'haver canviat a Montoro per Montero, continuem arrossegant una injustícia històrica que fa que una valenciana perceba 380 euros menys que la resta. Ho escolten bé 1262 euros menys que una càntabra. Motiu? Sembla que ser valencians. Ajudem a desmentir que això no és aixina. Vosté a la Generalitat, amb Compromís, va demostrar que governar d'una altra manera era possible. Va demostrar que els rics podien aportar més i les treballadores menys. Fins i tot va deflactar l'IRPF. Ho farà ara com a ministre. Quan vam entrar, els proveïdors cobraven als 99 dies; quan vam eixir, als 17. Quan vam entrar, la inversió social estava per terra; quan vam eixir era 107 euros més que la mitjana estatal. Però no ens enganyem. Vostè sap com de difícil era quadrar els comptes. El deute per infrafinançament suposava 1 de 3 euros i, a més a més, impossibilitava capgirar un model productiu basat en el turisme. Per això, mentre Madrid ens obligava a ser la única comunitat empobrida que aportava com si fóra rica, ens vam plantar, ministre. Ens vam plantar i vam generar una partida reivindicativa de 1336 milions anuals. Ara, afortunadament, després d'anys d'incompliments tant del PP com del PSOE, tenim una proposta ferma de finançament autonòmic que capgira aquesta injustícia històrica amb un increment de 3369 milions. Malauradament tenim un govern de la Generalitat covard, atrapat pels càlculs electorals del senyor Feijóo i l'autoodi del senyor Mazón, però sap què? Que ho farem malgrat ells.»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.