«Si, ministre té raó, però el que passa és que ens hem de centrar en el com, perquè el temps s'esgota i garantir la sobirania industrial i la descarbonització ja no és una opció, sinó que és una obligació. Cal orientar la compra pública cap a empreses europees, evitar deslocalitzacions com la de les plantes de Valls i Montblanc, de la Paperera International Paper i de Smith, desplegar mesures fiscals que, per una banda, dificultin el tancament i per l'altra, incentivin l'arrelament industrial al territori. Seguim amb una llei d'indústria del 1992. Això vol dir que és antiga i poc útil. Cal passar de la retòrica a l'acció, ministre, perquè fer-ho vol dir que la llei d'Indústria reculli aquesta innovació i talent que ha dit en un entorn atractiu tant per a les empreses com per als treballadors, amb eines que ajudin a liderar la transformació dels sectors estratègics i la creació de nous mercats, especialment a Catalunya. Vostès tenen una llei per tramitar i nosaltres esmenes per reforçar l'autonomia industrial, la sobirania productiva per protegir les pimes, avui excloses per la burocràcia. Europa s'està movent amb instruments com el zero industrial. Nosaltres necessitem poder continuar i que les indústries s'hi adhereixin. Nosaltres volem presentar esmenes a aquesta llei d'indústria que ajudin a que Catalunya continuï liderant la indústria. Ministre, volem tramitar la llei. El sector ho necessita. I no és que només ho necessiti, és que també ho demana. Ens hi posem? Ministre, ens hi posem entre tots i tramitem aquesta llei que sabem que donarà eines a la indústria per ser sostenible, per donar aquests llocs de treball que són tan necessaris?»

Fragmento 1 de 2 de esta intervención.