«El Partit Popular torna a proposar exactament la mateixa recepta que aquest Estat ja ha aplicat durant dècades: construir més, accelerar processos urbanístics i reduir regulacions; construir més privadament, evidentment. En el fons, la mateixa lògica que va alimentar la bombolla immobiliària i que va acabar conduint-nos a la crisi del 2008. Construir més pot formar part de la solució global, sí, però construir més no és la solució al problema de l'habitatge. El problema no és només quants habitatges es construeixen. El problema és com funciona el mercat i de qui són i qui controla aquests habitatges. Avui una gran part del mercat immobiliari no està pensada per garantir el dret a l'habitatge, sinó per funcionar com un actiu d'inversió. Els seus propietaris no són les administracions públiques, sinó els grans fons voltor i els grans fons d'inversió. I aquesta proposició de llei, quan parla de construir més, en cap cas parla de fer més habitatge públic, sinó que ho facin els que ja tenen control del mercat i posin els pisos en venda a preus absolutament inassumibles per a la majoria de la gent. I això significa que fins i tot augmentant l'oferta, els preus continuaran pujant perquè la demanda especulativa absorbeix bona part d'aquesta nova oferta, perquè és l'única que pot pagar-la. España, de fet, és un dels països europeus que més habitatges ha construït durant les darreres dècades i, malgrat això, continua sent un dels llocs on l'accés a l'habitatge és més difícil per a la majoria de la gent. Aquesta dada els hauria de fer reflexionar sobre la simplificació que fan d'un debat que sovint es redueix a una sola idea, que és que, com deia, s'acaba construint més. Cada vegada hi ha més veus, més experts que assenyalen que el problema no només és la quantitat d'habitatges disponibles, sinó el funcionament del mercat i la concentració d'aquesta propietat.»

Fragmento 2 de 10 de esta intervención.