«Bé, moltes gràcies. Jo, de fet, volia dir aquesta tarda moltes coses que ja han dit els oradors que m'han precedit. Crec que estem absolutament d'acord que aquesta proposició de llei va més enllà d'una qüestió tècnica, de canvi de la legislació i el que aborda és una qüestió profundament feminista. Avui, en el fons, estem discutint qui té la capacitat de decidir sobre la reproducció, la vida reproductiva de les dones. Des d'Esquerra Republicana, hem estat sempre al costat d'aquest poder de decisió i ho diem amb claredat: les decisions sobre els cossos de les dones han de correspondre sempre a les mateixes dones, i això també val per la decisió sobre els seus ovòcits. La proposició de llei que avui debatem el que fa és modificar la regulació de crioconservació d'ovòcits i de tècniques de reproducció humana assistida. Però més enllà del que concretament planteja, el que realment fa és corregir una anomalia jurídica que fa massa anys que arrosseguem. Com comentaven, com deia abans les persones que han parlat abans que jo, hi ha unes diferències molt clares entre què poden decidir els homes amb el seu semen i què poden decidir les dones amb els seus òvuls i ovòcits en el moment, sobretot que ja no els volen. Com poden desfer-se'n? Com poden no utilitzar-los? Els homes simplement diuen que ja no els volen conservar més i els seus gàmetes ja no es segueixen conservant. En canvi, les dones necessitem aportar dos informes mèdics que diuen que no som fèrtils o que hi ha risc per la nostra vida o la del nadó. Això és profundament paternalista. És un tutelatge absolut de la decisió conscient, en algun moment de la nostra vida, per exemple, de no ser mares.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.