«La societat en què vivim encara avui en dia ens jutja a totes aquelles que un dia vam decidir que no volíem tenir fills i això pot passar sense haver congelat òvuls i només has d'aguantar aquest judici constant d'haver decidit no tenir fills, perquè sembla que si no els tens no ets completa. O pot passar havent decidit a una edat temprana, 25, una edat fèrtil biològicament, haver congelar els teus òvuls. Si amb 35 la teva vida et porta o la teva consciència et porta a decidir no tenir fills, el que has de fer és seguir mantenint aquells ovòcits perquè no els pots destruir si no tens dos informes mèdics que diuen que no ets fèrtil o que hi ha risc, com deia, o fins que tingui 50 anys i ja la ciència et consideri directament infèrtil. Això és un tutelatge que és inacceptable i que aquesta proposició de llei intenta corregir. Dit això, com deia, volia estendre'm més, però bàsicament els meus predecessors han dit exactament això. Creiem que és bo que passi aquesta proposició de llei. Fa anys, fa vint anys que hi ha aquesta diferència entre la conservació del semen o dels òvuls i, en aquest cas, és molt important que fem aquest pas endavant. Suposo que no hi haurà unanimitat en aquesta qüestió, cosa que em sembla absolutament increïble.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.