«Bé, gràcies, president, senyories. Per començar voldria donar la benvinguda a l'associació Valentes i acompanyades. M'ha demanat la Marta Madrenas que us donés aquesta benvinguda i una forta abraçada, o sigui que per vosaltres. I també volem agrair tota la feina que fan les diferents associacions que es preocupen per aquestes nenes i joves adolescents -on també, és cert, hi ha nens, un 10 % de casos són nens- als que roben la seva joventut, el seu dret a estudiar, a decidir lliurement quina vida volen tenir, a decidir lliurement a qui volen estimar. La dada és demolidora, un cop a l'estómac, una sacsejada a la consciència: cada tres segons -un, dos, tres- una nena es casa en contra de la seva voluntat. Cada tres segons -un, dos, tres- un dia i un altre i un altre tot l'any, fins a sumar 12 milions de víctimes al món, segons Nacions Unides. A Catalunya no en som aliens. Malgrat la prevenció que s'hi fa, s'hi han documentat 83 casos en cinc anys. Per tant, compartim plenament l'objectiu d'erradicar el matrimoni forçat des de la coherència dels nostres valors, els mateixos valors que ens porten a presentar una iniciativa contra el burca que els partits progressistes van votar en contra. Per cert, moltes de les dones que són forçades a casar-se el porten. Perquè al final estem parlant de diferents formes d'empresonament, però totes tanquen els drets, les emocions i les vides de les dones que en són víctimes, en presons de roba, en presons de totxana o del pitjor masclisme. Les vides d'aquestes dones són vides de desigualtat, de precarietat. La pobresa és un dels millors caldos de cultiu per a aquesta pràctica, que cosifica la dona, que la converteix en un objecte que col·locar a canvi de diners en el llit d'un home sovint molt més gran i sempre sense escrúpols. Per això, el rati de suïcidis entre les dones víctimes de matrimonis forçats sempre és més alt. Per tant, no necessitem tres segons -un, dos, tres - per dir que la nostra posició contra el matrimoni forçat és ferma.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.